Vaig veure que plorava. Sense pensar-ho, li vaig fer un petó a la boca. La gent que hi havia a l'andana ens va mirar malament, però no en vaig fer ni cas. Érem vius, i de l'unic de què ens havíem de preocupar era de continuar vivint.
Tòquio blues, Norwegian Wood.
Haruki Murakami, 1987
No hay comentarios:
Publicar un comentario